Archivo

Posts Tagged ‘Psicología cultural’

“Vygotsky’s revolutionary theory 
of psychological development” Jeremy Sawyer

05/09/2014 Deja un comentario

“It seems surprising that the science of psychology has avoided the idea that many mental processes are social and historical in origin, or that important manifestations of human consciousness have been directly shaped by the basic practices of human activity and the actual forms of culture.”
—Vygotsky’s colleague Alexander Luria 1

Prevailing ideas hold that human psychology originates in the isolated individual. Whether determined by genes, stimulus-response conditioning, or computer-like data processing modules, the dominant schools of psychology assume a historically static, lone individual as the starting point for investigation. From the hardwired “caveman brain” of evolutionary psychology, to the manipulative “reward and punish” tactics of pop behaviorism, these psychological doctrines are generally pessimistic about the possibility of progressive human change and transformation.

Fortunately, there is a scientific alternative that progressives can advance. The past few decades have seen a renewed interest in the life and work of Soviet psychologist Lev Vygotsky (1896–1934). Aspects of his work, most notably the “zone of proximal development” (ZPD), are now frequently taught within psychology, education, and special education programs (although applied only sporadically within today’s test-driven public schools). Although Vygotskian theory was conspicuously absent from my school psychology training program, when Vygotsky is taught, it is typically in piecemeal fashion, completely divorced from its revolutionary political roots. It would seem the Left has much to gain from examining and reestablishing this connection.
Leer más…

“Hacia una psicología cultural. Origen, desarrollo y perspectivas”: Moisés Esteban Guitart

30/07/2012 Deja un comentario

Resumen

El presente trabajo expone los fundamentos de la psicología cultural definida como un modo de hacer psicología que parte de la premisa que mente y cultura se constituyen mutuamente. Con el objetivo de superar cuatro reduccionismos (reducción a lo racional, a lo individual, a lo interno y a lo innato), la psicología cultural postula que la vida mental incluye aspectos intelectuales y afectivos, su origen es sociocultural, se distribuye entre las personas y los artefactos que utilizan, y tiene que ver más con los cuentos, mitos, relatos, historias y narrativas culturales que con los genes y neurotransmisores. Se afirma que la unidad de análisis es la vivencia o el modo cómo las personas valoran, perciben, interpretan aquello que les sucede y les rodea. Una vivencia que construye la cultura, las formas explícitas e implícitas de vida compartida, y que a la vez es construida por ella. Finalmente, se sugieren algunas consideraciones aplicadas que se derivan de un enfoque psicocultural.

Palabras clave: Psicología cultural – Vygotski – vivencia – significado – psicología del
desarrollo

Leer más…

“Les arrels filosòfiques i antropològiques de la «psicologia cultural» de Jerome Bruner”: Josep Maria Domingo Curto

20/07/2012 Deja un comentario

El psicóleg nord-america Jerome Bruner, nascut a Nova York I’any 1915, ha esdevingut amb el pas del temps un dels patriarques vius més consolidats i respectats de tota la psicologia mundial. I això no ha estat per casualitat. El seu caràcter inquiet, entusiàstic, alegre i quasi infantil, podríem dir, per la seva gran capacitat de sorprendre’s davant dels descobriments més insignificants realitzats per les ciències humanes, l’han dut a explorar amb infatigable constancia la ment humana des de les perspectives més innovadores o inversemblants. Però, juntament amb aquesta amplitud de mires, que s’escau perfectament amb els seus trets caracteriológics, potser el nom i l’obra de Jerome Bruner no haurien tingut el ressò internacional que han acabat adquirint si no hagués estat, en primer lloc, perquè ha sabut envoltar-se dels prohoms de les ciències i les lletres més eminents de la segona part del segle xx (Jakobson, Chomsky, Quine, Luria, Miller, Piaget, Sartre, Oppenheimer, Bohr, Tinbergen, Gombrich, Searle, Von Neumann, etc.), així com de sòlids col·laboradors que l’han acompanyat en les seves aventures científiques; i, en segon lloc, perquè ha sabut trobar el veritable sentit pràctic i humanístic de la ciència psicològica amb aportacions crucials en els terrenys de la percepció, l’evolució mental, la instrucció pedagògica, I’autoconsciència o la psicologia popular i transcultural, entre d’altres. Cal afegir, tanmateix, que probablement la difusió i el reconeixement de la seva obra haurien estat encara més notables si Bruner no hagués topat amb un enemic tan poderós i resistent dins el seu propi camp de batalla, com és la psicologia acadèmica hegemònica d’inspiració positivista.

Leer más…