Entrevistem Tithi Bhattacharya, referent teòric i militant feminista. Parlem del rol de la família, interseccionalitat i de la teoria de la reproducció social. Per María Colera.

Tithi Bhattacharya és professora d’Història de l’Àsia del Sud a la universitat de Purdue. Ha escrit extensament sobre marxisme, teoria de gènere i reproducció social i va ser una de les organitzadores de la vaga feminista dels Estats Units del 2017. És coautora de Feminisme per al 99 % (Tigre de Paper, 2019; traduït per Anna Llisterri), juntament amb Nancy Fraser i Cinzia Arruzza i editora de Teoria de la Reproducció Social. Ressituant la classe. Recentrant l’opressió. (Tigre de Paper, 2019; traduït per Marta Pera).

Ets una de les principals teòriques de la reproducció social (TRS) i de la seva contribució al marxisme. Ens pots explicar què és aquesta teoria i com contribueix al feminisme marxista?

Aquesta és una gran pregunta. Segons ens explica el marxisme, en el capitalisme els treballadors produeixen mercaderies i, a través d’aquesta producció, els capitalistes obtenen uns beneficis, en un cicle incessant cada cop més intens. Això ens ofereix, però, una visió incompleta de la totalitat capitalista, la qual cosa porta les teòriques de la reproducció social a plantejar-se la pregunta següent: si les mercaderies són produïdes pels treballadors, qui produeix els treballadors? És aquí on intervé la TRS per intentar explicar com els processos de creació de la vida, de producció i reproducció de la classe treballadora, estan lligats als processos de producció de mercaderies i beneficis.

Quina relació hi ha entre la creació de vida i la producció de beneficis?

És evident que la creació de vida no es limita a la producció de noves generacions de treballadors, sinó que està vinculada amb la disponibilitat dels treballadors com a membres de la classe treballadora. El capitalisme té la necessitat de crear una classe que respongui a les seves necessitats, per a la qual cosa intenta desplegar un seguit d’institucions i processos. La TRS estudia totes les institucions que intervenen en aquest procés, com ara la unitat social anomenada família en què el treballador neix, que ha de ser d’un tipus particular perquè el capitalisme pugui assegurar-se la reproducció de la classe treballadora a canvi d’un salari el més minso possible.

«No és casualitat, doncs, que la família tingui una estructura masclista: aquesta és fonamental perquè el capitalisme sigui viable»

No és casualitat, doncs, que la família tingui una estructura masclista: aquesta és fonamental perquè el capitalisme sigui viable. El mateix passa amb l’escola , que ensenya als membres de la classe treballadora el lloc que els correspon dins la societat, ja que això d’anar a treballar i de treballar per a un amo no és quelcom natural que formi part de l’instint de la gent treballadora.

És això el que estudia, bàsicament, la Teoria de la Reproducció Social.

I quines conseqüències pràctiques té aquesta teoria per a la lluita feminista?

Jo crec que hi ha dues conseqüències pràctiques molt clares. D’una banda, la TRS ens aporta una visió més polititzada i matisada de la família, que continua sent una de les principals fàbriques de gènere i, com a tal, és summament important situar-la al centre de les relacions socials capitalistes. Així doncs, la TRS emfatitza el rol de la família dins del capitalisme, i ens demostra que està al bell mig de les relacions socials capitalistes i connectada, a través de diverses institucions i pràctiques com ara els hospitals, l’escola, el sistema penitenciari, etc., amb la xarxa més àmplia que conformen les relacions socials capitalistes. La família forma part d’aquesta totalitat capitalista.

En el passat, les feministes no marxistes han analitzat el patriarcat i el capitalisme com a sistemes d’opressió separats, però la TRS demostra que el sexisme i les relacions de gènere formen part del sistema capitalista. La nostra és una teoria unitària del sexisme. Aquesta perspectiva condiciona absolutament la manera d’entendre el capitalisme i ens en revela molts altres aspectes.

Per exemple?

Ens mostra la manera en què les diferents opressions reforcen el poder del capitalisme. I és que la relació capital-treball no es limita al lloc de treball. La raça i el gènere també tenen un paper fonamental en aquesta relació, ja que contribueixen a accentuar la vulnerabilitat que determinats tipus de treballadors tenen en el mercat de treball. La TRS és útil perquè ens demostra que els treballadors es reprodueixen socialment de maneres diferents, ja que són diferents la reproducció social d’un treballador negre i la d’un treballador blanc. Aquestes diferències tenen conseqüències en la forma en què el racisme opera tant en els llocs de treball, en particular, com en el mercat de treball, en general. La TRS ens explica que els treballadors negres reben un sou inferior, però també que la societat sovint considera que els treballadors negres estan menys capacitats pels blancs pel fet que els nens negres assisteixen a escoles pitjors, o que la vida dels negres sovint es veu truncada a conseqüència del racisme policial… La TRS, per tant, visibilitza els diferents processos de reproducció social que experimenten un treballador negre i un treballador blanc, i emfatitza el fet que la classe treballadora es reprodueix de maneres diferents dins de la mateixa classe.

És fonamental entendre això, no perquè vulguem destacar la diferència, sinó perquè crec que les lluites de la classe treballadora han de posar l’accent en la superació d’aquestes diferències per lluitar tots plegats. Aquesta superació no pot basar-se en una suposada unitat, sinó que és necessari reconèixer l’existència d’aquestes diferències, i que són generades pel capitalisme, per, a partir d’aquí, poder lluitar tots plegats. Al contrari del que, en el passat, hem vist en nombroses ocasions en el si del moviment obrer, amb sindicats que defensaven no parlar del racisme, «perquè divideix els treballadors», quan haurien de ser els sindicats, precisament, qui lideressin les lluites antiracistes, de manera que els treballadors negres d’aquest sindicats sàpiguen que els seus companys blancs lluitaran amb ells contra la violència policial a les seves comunitats. Només quan s’hagi establert aquesta confiança, al camp de batalla, es podrà reforçar la lluita laboral als llocs de treball.

En definitiva, la teoria de la reproducció social té una utilitat molt concreta per al món actual, i ens resulta molt útil també per a la comprensió i formulació de les lluites del futur.

En què es diferencien la teoria de la interseccionalitat i la TRS?

He de dir, en primer lloc, que no conec en quin context es fa servir el concepte interseccionalitat a Espanya, però als Estats Units, en l’àmbit de l’activisme (no parlo de l’acadèmia ni dels àmbits teòrics) sovint s’utilitza com a sinònim d’antiracisme. I, per tant, si en algun campus algú diu sóc una «feminista interseccional», vol dir que és una feminista que està en contra del racisme. Pel que fa a la teoria de la interseccionalitat, no diré que no hi estigui d’acord, sinó que, a diferència de la TRS, no ens ajuda a sortir del capitalisme. Aquesta és una reserva important.

Ara bé, com a teoria, la interseccionalitat essencialment ens diu que hi ha diferents formes d’opressió (de gènere, de classe, de raça, de capacitats…) que s’entrecreuen o intersecten, però el problema és que no ens explica per què s’entrecreuen. I sembla com si aquest encreuament fos totalment arbitrari. Així doncs, ens hem de preguntar per què algunes societats tenen un racisme amb unes característiques particulars i d’altres no. Jo vinc de l’Índia, on el racisme basat en el color de la pell no és una de les principals formes d’opressió (tot i que és cert que hi ha una fetitxització de la pell clara). Al nostre país, la religió i les castes són formes d’opressió molt més violentes i divisives que la raça, mentre que als Estats Units el color de la pell és una font d’opressió molt més violenta.

La teoria de la interseccionalitat, tanmateix, no ens explica com és que, tot i que els modes d’opressió són diferents en les diferents formacions socials, tots juguen el mateix rol. Ens diu que existeixen diferents opressions, però no per què. I si no pots explicar-ne els motius, no pots oferir una teoria per superar aquestes opressions.

«Sostinc que la teoria de la reproducció social és més útil que la teoria de la interseccionalitat»

Això com es concreta pel que fa al gènere i a la raça?

La interseccionalitat com a teoria diu que el gènere i la raça són opressions separades. Però és realment així? Hi ha un conjunt separat de categories d’opressió que només afecten la raça i no el gènere? I viceversa? Aquesta teoria no ens proporciona eines per explicar d’on sorgeix l’opressió, amb quina finalitat, mentre que la TRS sí que ens dóna les eines per comprendre com el capitalisme utilitza l’opressió i per què li resulta necessària per a existir.

És per això que sostinc que la teoria de la reproducció social és més útil que la teoria de la interseccionalitat. Dit això, però, val a dir que les teòriques de la interseccionalitat ens han deixat unes descripcions molt riques i necessàries de l’opressió i de les greus conseqüències que el racisme té en determinades societats.

Canviant de tema, i en tant que feminista marxista, m’agradaria preguntar-te sobre una afirmació de Silvia Federici, qui diu al Patriarcat del salari (Tigre de Paper, 2018): «(…) els seus silencis [els de Marx] en aquesta qüestió no són descuits, sinó el signe d’un límit que el seu treball teòric i polític no podia superar». Què n’opines?

Marx no va escriure gaire sobre la família i la sexualitat, però tant ell com Engels van criticar reiteradament la moral victoriana, i en els textos de Marx trobem crítiques molt contundents de la moralitat burgesa i un suport, en termes molt generals, a l’emancipació de les dones.

«(…) jo crec que l’arquitectura del que és la reproducció de la força de treball i el seu significat sí que estan presents en Marx»

D’altra banda, els seus comentaris sobre la reproducció social, la majoria dels quals apareixen en el volum I del Capital, resulten incomplets i cal aprofundir-hi, és cert, però jo crec que l’arquitectura del que és la reproducció de la força de treball i el seu significat sí que estan presents en Marx. Així, explica com la reproducció de la mà d’obra és essencial per a la perpetuació del capitalisme. D’una forma molt incompleta, és cert, però suposa un bon punt de partida a partir del qual continuar construint. Al Capital, Marx destaca que el capitalisme requereix de treballadors que puguin anar a treballar cada dia i que, per això, necessiten menjar, descansar, un sostre…, necessiten renovar la capacitat de treballar que exhaureixen cada dia a la feina. D’aquesta renovació se’n diu reproducció social i es produeix de nombroses maneres: mitjançant la reproducció biològica, és clar, però també a través de la immigració, de l’esclavitud… La manera en què la mà d’obra es renova és una qüestió cabdal.

El problema, però, és que Marx deixa la reproducció social a mans del desig d’autopreservació i reproducció dels treballadors, com si es tractés d’un procés separat del capital, del qual el capitalisme se’n pogués desentendre. I s’equivoca en això, ja que el capital regula absolutament la reproducció de la mà d’obra. Ja des dels primers anys de capitalisme, en veure les conseqüències que una jornada massa llarga tenia sobre els treballadors, va intervenir per reduir aquesta jornada. I si bé és cert que en l’àmbit de la reproducció social aquesta intervenció no es dóna de manera directa i hi ha certa llibertat, l’horitzó d’aquesta llibertat està totalment supeditat al capitalisme i a les seves necessitats.

Veiem aquesta intervenció, per exemple, en l’actual ofensiva contra els drets reproductius de les dones, especialment contra el dret a l’avortament. A què respon aquesta necessitat del capitalisme de regular aquest dret?

Aquesta pregunta és crucial, ja que en aquest moment concret de la crisi capitalista les dues faccions de la classe capitalista ens estan oferint sengles alternatives. Tenim, d’una banda, el feminisme neoliberal de Hillary Clinton i companyia, qui ens parlen d’apoderament de les dones, però que només es refereixen al poder per a una reduïda minoria de dones de la classe dominant, no per a la majoria, és a dir que el que volen és més poder per a les dones de la seva classe. Diuen defensar el dret a l’avortament, però no entenen que el dret a tenir fills està relacionat amb el tipus de treball que tens i, tot i que lluiten per legalitzar l’avortament, no ho fan per aconseguir un millor salari o unes millors condicions de vida, de manera que aquest feminisme està deslligat de les vides de la gran majoria de dones.

Tenim, d’altra banda, un altre sector de la classe dirigent obertament misogin i racista, representat per personatges com Trump als EUA, Narendra Modi a l’Índia, etc., qui sostenen que, davant feministes com Hillary Clinton, la qual jo no considero feminista, és necessari protegir la família tradicional i que les dones assumeixin els valors tradicionals. Hi ha també la preocupació dels supremacistes blancs davant la reducció del nombre de persones blanques al Nord global, per la qual cosa volen que les dones blanques tinguin més fills.

«Les feministes marxistes de la nova generació hem de girar l’esquena a totes dues i impulsar un feminisme del 99 % basat en la lluita de classes»

Veiem, per tant, que el capitalisme ens ofereix bàsicament aquestes dues opcions i, davant d’això, les feministes marxistes de la nova generació hem de girar l’esquena a totes dues i impulsar un feminisme del 99 % basat en la lluita de classes: un tipus de feminisme que se sumi a les lluites quotidianes de les dones treballadores i dels pobles oprimits del món, i que entengui que la lluita per l’avortament no es pot deslligar de la lluita per la sanitat o per un millor salari per a tothom.

Dins d’aquesta lògica de foment de la natalitat, fa uns mesos el PP va proposar suspendre l’expulsió de dones indocumentades a canvi que donessin els seus nadons per a adopció. Què en penses d’això?

Aquesta mesura és completament racista, a moltíssims nivells. D’una banda, suposa prendre els fills de les dones migrants com a hostatges per obligar les seves mares a vendre les seves criatures a canvi del dret a guanyar-se la vida al Nord global. Aquesta política representa una visió de les vides de les migrants absolutament racista.

En segon lloc, veiem com la majoria dels països del Nord global fan servir la mà d’obra de les dones migrants per fer les tasques de reproducció social. Així, aquestes dones es dediquen majoritàriament a tasques de cures a les llars i als hospitals, fan feines de neteja, etc. En altres paraules, s’utilitza la feina de reproducció social d’aquestes dones per a crear societat, però alhora els volen treure els fills perquè la societat es pugui beneficiar de la seva feina, i això suposa una doble violència contra aquestes dones.

En tercer lloc, és terrible observar com la vida dels migrants és percebuda en termes comercials, com un mitjà, de manera que la societat té dret a apropiar-se dels seus fills, mentre que els capitalistes des de la seva taula els llancen algunes molles en forma de salari. Aquesta proposta és absolutament terrorífica i violenta, i se li ha de fer front amb total contundència.

Continuant amb el tema dels drets reproductius de les dones, quina creus tu que és la funció de la gestació subrogada en el marc de reproducció social capitalista?

És un exemple de la correlació de forces imperialista que hi ha entre el Sud global i el Nord global: les parelles del Nord tenen aquesta opció per assolir la seva felicitat personal, a costa de la divisió colonial que hi ha entre el Nord i el Sud. Dit això, aquí entra en joc una altra dinàmica terrible. És cert que totes les parelles haurien de tenir el dret a tenir un nen sa i feliç, independentment de la seva posició de classe. Tanmateix, sota el capitalisme, aquest important desig dels éssers humans passa pel filtre de les desigualtats socials lligades a la classe i al colonialisme, la qual cosa és absolutament violenta. Com a resultat, només uns tipus determinats de persones poden llogar un úter per tenir un fill, mai al revés. Una dona pobra i estèril de Bangla Desh, per exemple, no podria llogar el ventre d’una dona de la reialesa o d’una dona rica del Nord global. Però una mare de Bangla Desh té el mateix dret a voler un nen sa i feliç que una dona rica del Nord global. Aquest és un desig humà, però, malauradament, sota el capitalisme, no es pot considerar com una qüestió merament biològica aliena a les relacions socials, ja que està totalment condicionat per aquestes relacions.

«les feministes hem de defensar tant el dret a no tenir fills com el dret a tenir-ne, i entendre que els drets depenen del context social»

El moviment contra la «gestació subrogada» denuncia, precisament, la consideració dels desitjos com a drets, però tu planteges el desig de tenir un fill com a un dret. En quin sentit?

Jo considero que el dret a tenir un fill i el dret a no tenir-ne son drets iguals, i ho dic sobretot en el context de l’activisme feminista dels EUA, amb la seva llarga història d’esterilització de les dones de color. És important recordar que les dones negres i llatines han lluitat pel dret a ser mares en contra d’un estat violent que els negava aquest dret. Aquesta qüestió és també rellevant en el context indi, on es van dur a terme polítiques malthusianes d’esterilització massiva de dones pobres, per això que les dones pobres acostumen a tenir més nens.

És per aquest motiu que crec que, tenint en compte aquesta història, les feministes hem de defensar tant el dret a no tenir fills com el dret a tenir-ne, i entendre que els drets depenen del context social. La clau és defensar que les dones han de poder decidir, elles, i no cap llei ni  cap estat. És aquí on situo, per tant, l’argument que el dret a tenir fills és tan important com el dret a no tenir-ne.

Foto de portada: Wikimedia Commons – Finderoot

Font original: https://catarsimagazin.cat/