L’Informe Fènix és un estudi notablement complet de la realitat de l’economia catalana, que mostra amb claredat algunes de les seves debilitats més importants. Segons els autors, no afrontar-les pot representar un llast per a la societat catalana en el futur. Aquestes pàgines en discuteixen el marc, el mètode i algunes conclusions.

L’informe parteix de constatar una sensació àmpliament percebuda segons la qual existeix una contradicció entre el funcionament «positiu» de l’economia —l’economia creix— i el deteriorament simultani que les persones experimenten en la seva situació material. Segons els autors, el problema de l’economia catalana és que ha crescut de manera quantitativa i no qualitativa. El creixement, tant en termes de PIB com d’ocupació, s’ha concentrat en sectors de baixa productivitat, fet que ha suposat un estancament del PIB per càpita, la variable que els autors empren per avaluar el benestar material de la població.

Segons l’informe, els treballadors d’aquests sectors corresponen majoritàriament a població migrant que, a conseqüència dels seus baixos salaris, requereix de l’esforç del conjunt de la societat per cobrir les seves necessitats socials. És així com els autors consideren que la població que percep un salari inferior als 28.300 euros bruts (2024) és població «altament subvencionada» pel conjunt de la societat. Després de la diagnosi, proposen un seguit de mesures de política econòmica i social amb l’objectiu de limitar els sectors de baixa productivitat alhora que es permet incrementar els altament productius. 

Cal dir que és un estudi que se situa en el marc analitic neoclàssic, emprant categories de caràcter keynesià. No és molt útil per copsar les realitats pròpies del conflicte de classe que requeririen  d’altres categories, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu (taxa d’explotació per branca, relacions funcionals entre el capital industrial, comercial i fiancer).

A continuació es proposen una sèrie de comentaris crítics a l’informe.